Trobada de Sacaires a Riudoms, 25/01/2009

Com sempre, anem tard. Diria que és una cosa que ja no arreglarem, deu ser genètic.

Doncs bé, resulta que al gener van convidar al nostre President a la Trobada de Sacaires que es fa cada any a Riudoms. El President no ho va dubtar gens, i va dir que hi aniria amb el Crit i la Revolta. I allí mos tens, amb los gegants i envoltats de gaites, sacs de gemecs i cornamuses varies. Una diada perfecta, envoltats de gent fantàstica amb ganes de passar-ho bé.

Per aquesta ocasió, el Crit i la Revolta van reivindicar el dret dels pobles a viure en pau i llibertat, per això van vestir un mocador palestí, una estrella de david i una bandera de la Pau, per demanar que s'acabin les morts sense sentit.

Amenitzem el passi de fotografies amb una cançoneta de Comando Cucaracha. Ja sé que és en castellà, però ens sembla que el que diu a la cançó és extrapolable a lo que los hi passa als nostres sacaires.

Au, doncs, a gaudir!

Volem veure-ho tot!!!

Membres del Col·lectiu hem rebut este mail, molt interessant, que a continuació us transcrivim (d'acord, hem fet un retalla i enganxa, però és que a qui ho ha escrit l'hi ha quedat molt bé!). Nosaltres ja ens hi hem adherit, només faltes tu!

Benvolguts/des,


Com sabeu, prompte arribarà la TDT, que permetrà la recepció de més canals de televisió. Curiosament, l'arribada d'esta tècnica enlloc de proporcionar que les principals televisions en català es vegen a tot el territori lingüístic farà que cada vegada queden més empetitides i sense possibilitat d'anar més lluny de l'àmbit autonòmic o local.

En efecte, ja sabem que la reciprocitat en la recepció de canals entre Catalunya i el País Valencià és gairebé impossible en estos moments. A Catalunya del Nord tallen les televisions del Principat. Els acords entre Catalunya i les Balears seran de mínims i de la Franja de Ponent no se n'ocupa gairebé ningú.

Davant este panorama cal reaccionar ràpidament. En els pròxims mesos ens hi juguem molt. Necessitem un espai televisiu propi en català si no volem ser un poble i una llengua residual.

És per això que XARXA DE CONSUMIDORS AMB LLENGUA engega esta campanya, tot esperant la vostra col·laboració. Es tracta d'enviar una carta al Ministre d'Indústria, Turisme i Comerç d'Espanya perquè ell en té la clau tècnica. D'altra banda, creiem que l'Estat ha de prendre cartes en este tema de les televisions en català, i que no s'ha de deixar tot només a mans de les autonomies.

Per favor entreu a:

http://www.indexcat.cat/somdeumilions/campanya.htm

Seguiu les instruccions i envieu-la. No costa res.

Moltes gràcies.

Acte final de campanya de la Plataforma pel Dret a Decidir

Altre cop la nostra estimada Mireia ens va "enredar", i com que natros som fàcils d'enredar, ens vam deixar fer.
Aquesta vegada, la que ara és la nostra Ambaixadora Per Estos Mons, va fer d'enllaç amb la Plataforma pel Dret a Decidir (si, si, la mateixa Plataforma per la que vam recollir firmes i mos van perseguir vilment les forces opresores), i les altes esferes d'aquesta plataforma mos van convidar a participar en l'acte de final de campanya de la recollida de signatures, que es va fer el dia 29 de novembre a Barcelona, davant del Parlament de Catalunya.
A aquesta festa hi estaven convidats nombrosos personatges ilustres de la cultura i llengua catalanes, així com gegants, bèsties i músics, i entre tots, haviem de fer una festassa impresionant. El diumenge, però, es va despertar plujós, i aquesta humitat va fer desistir a molta gent de venir. De totes maneres, natros hi vam anar igualment, no teniem res a perdre i, en canvi, teniem molta il·lusió i ganes.
Així, doncs, carretera i manta fins a Barcelona, a reivindicar els nostres drets amb tots els companys que no es van deixar espantar per quatre gotetes. Aquí us deixem un petit recull fotografic.




L'Illa de la Independència crida i es revolta per decidir el seu futur!

Correllengua a Benissanet

Com sempre anem tard.... pero al cap i a la fi, anem, que és important, i acabem arribant, que potser és lo més important.

Resulta que fa un temps, els responsables de la organització del Correllengua a Benissanet (bàsicament la Mireia), ens van demanar al Crit i la Revolta si podiem anar a l'acte de la rebuda de la Flama del Correllengua i, de passada, acompanyar al Manelic en el seu retorn al poble, que feia temps que se n'havia anat d'excursió per estos móns. Evidentment, no mos hi vam poder negar, i allí mos tens al Crit, la Revolta i als membres del Col·lectiu, un vespre fred de novembre, per celebrar amb els amics de Benissanet el Correllengua.

Aquí teniu un petit recull fotogràfic (heu de clicar a sobre, que el blogger se'ns ha revelat, i se us obrirà una nova pagina amb el video)





Manelic, ens tornarem a trobar!

Arribada de la Flama, Correllengua a Móra d'Ebre 2008

Sabem que anem amb una miqueta de retard, però no hi podem fer més.
Avui us presentem un muntatge fotografic del que va ser l'arribada de la Flama a Móra d'Ebre, el 10 d'octubre.




Tenim moltes més fotos al tinter del que va ser el Correllengua d'enguany, i moltes més que ens falten. No volem oblidar a ningú dels que van realitzar algun acte, o sigui que tant aviat com sigui possible, penjarem més fotos, amb tots els actes que puguem.
La veritat és que moltes entitats i molta gent es va bolcar en el Correllengua, i esperem que cada any siguem més!

Crit i Revolta

Amics, a tots, en un moment o altre, se'ns acudeixen idees, més o menys descabellades, que podem dur a terme i fer realitat amb més o menys sort. Els membres del Col·lectiu podem dir que des 100 idees que tenim, poques són realment aprofitables, però de tant en tant en surt una que no es bona, és bonissima!

I és així que un bon dia se'ns va acudir fer uns gegants. I com no, se'ns va girar feina, que fer uns gegants no és moc de titot!!!! D'aquesta manera, després de molta beguda cerimonial, la idea va anar prenent forma i nom: Crit i Revolta, una parella de gegants festius, alegres, compromesos i reivindicatius. I al cap d'uns mesos, el que només era un dibuix en un paper va esdevenir una realitat...

Aqui us presentem un petit muntatge amb les fotografies de tot el procés (no hi ha accents perquè el prograna este del photobucket no me'n deixa posar)



Gracies a tots els que heu fet que aquests gegants siguin realitat!

12 d'octubre del 2008; primer aniversari

Doncs si, sembla que va ser ahir, i el passat 12 d'octubre vam celebrar el primer aniversari de la independència de l'Illa de la Independència, valgui la redundància. I com ho podiem celebrar? Doncs, evidentment, fent una nova visita a l'Illa, per tornar a plantar-hi l'estelada i que onegi incansablement bufi d'on bufi el vent.
Aqui teniu el reportatge del que va passar aquest dia tan assenyalat.

9.00h
Ens trobem al centre d'operacions, per acabar de carregar als nostres vehicles anfibis tot el necessari.

9.45h Port Fluvial
L'Explorador Intrèpid considera oportú modificar les embarcacions de que disposem, per fer-les més adecuades al transport de passatgers i material.

10.00h Port Fluvial
Després d'alguns esforços, aconseguim, no sense queixar-nos, acabar de cosntruir el neo-catamarà, que funciona a la perfecció.






11.00h Illa de la Independència
Fem la primera recepció d'autoritats a la Illa de la Independència, en la que se serveixen dolços tipics i fruits secs, tot regat amb beguda cerimonial i licor de cassis, un licor de la Val d'Aran, per allò del mestissatge.




12.00h Illa de la Independència
Arriba el solemne moment de l'ofrena floral i d'hissar la bandera. La Pubilla, l'Explorador Intrèpid i el recentment anomenat Hereu són els encarregats de dur a terme l'acte.






12.30h Illa de la Independència
El president dóna el toc d'inici a la cercavila festiva, que recorrerà l'Illa de cap a cap.

13.00h Illa de la Independència
Es dónen per acabats els actes festius del dia, i els quatre agosarats ens disposem a recollir-ho tot, per tornar al port fluvial i, d'alli, a fer un vermutet abans de dinar.




Potser hi haurà qui ens titlli d'infantils, qui cregui que això és una pèrdua de temps, però el que no sap esta gent és que nosaltres ens ho hem passat bé, i, a més, sempre podrem dir que aquella estelada que es veu al riu quan passes pel Pas de l'Ase, l'hem posat nosaltres, amb un únic motiu i una única finalitat: no deixar de cridar mai que el que volem és la Independència del nostre petit País.