Per una vegada que ens decidim...

Doncs, això, que per una vegada que ens decidim a ajudar als Països Catalans, veïns de la nostra estimada Illa de la Independència pels quatre costats, han vingut les forces de represió dels país veí dels Països Catalans, és a dir, d'España, i ens confisquen el material bèl·lic.
El nostre diari de guerrilla és el que transcrivim a continuació:

8.30: la pubilla dorm plàcidament a casa seva, quan li sona el telèfon i el president tot esverat l'avisa de que les forces d'ocupació estan a l'aguait, per impedir-nos vilment que muntem la taula de recollida de signatures. La pubilla, mig adormida, no s'ho creu.

8.45: la pubilla es dutxa placidament a la dutxa de casa seva, quan li sona el telèfon, i l'alcalde de Móra d'Ebre tot esverat l'avisa que les forces d'ocupació l'hi han comunicat que no es poden muntar les taules de recollida de signatures. La pubilla, llavors, pensa: "pos potser si que es veritat", i acte seguit desperta a l'explorador intrèpid, que no s'ho creu.

9.00: la pubilla esmorza plàcidament al menjador de casa seva mirant els dibuixos amb l'explorador intrèpid, quan torna a sonar el telèfon, i des de l'ajuntament se l'informa que s'ha de personar al Col·legi electoral tota la tribu en ple, que els han de dir una cosa. La pubilla, ja mosca de tanta trucada els diu: si..... ja ho seeeeee......

9.30: la pubilla i l'explorador caminen plàcidament cap al Col·legi electoral ensumant la fresqueta del matí, quan la guardia urbana s'atura al seu costat, i els dos contesten a l'uníson: QUE SIIII!!!!! QUE JA HO SABEM!!!!!!

9.45: tota la tribu es troba al Col·legi electoral, i es disposen a parlar amb el Gran Secretari en Cap del Col·legi Electoral, que els informa que, efectivament, no poden posar cap taula. Mentrestant, el president, es menja les ungles.

10.00: la tribu decideix anar a recollir firmes, però sense la taula, ja que, si no la poden deixar muntada en un lloc en concret, serà força molesta portar-la a l'esquena, o sigui que fan ús de carpetes per tal de dur a terme la recollida de signatures, sense taula, evidentment. I amb carpetes. I així ho comunica al Gran Secretari en Cap del Col·legi Electoral.

11.00: la tribu ha esmorzat amb alguns afins, i ja ha recollit unes 20 signatures

12.00: la tribu segueix recollint signatures a marxes forçades

13.00: el Membre Distant diu que necessita distanciar-se, i se'n va. La tribu restant, segueix recollint firmes a cop de carpeta, que no de taula.

13.15: la tribu es troba amb coneguts que volen signar per la causa, i, per no quedar malament, els deixen signar.

13.20: un noi jovenot i que sembla normal s'apropa

13.21: el noi esta molt a prop i s'ho mira

13.22: el noi diu: "alto la guardia civil". La pubilla es caga a sobre, l'explorador intrèpid diu: "bah!" i la membre indefinida fa cara de poquer, indefinida, vaja.

13.23: la noia rossa de darrere el noi que era aparentment normal, també s'identifica com a membre de la força d'ocupació.

13.25: els tres membres de la tribu es miren entre ells, i la parella d'ocupació (ara en direm així) els diu que s'esperin, que vindràn dos companys seus vestits de verd. La Tribu pensa: "correm?", però després recapacita: "ostia, es que es hora de dinar i no vé de gust, tu!"

13.45: tot el poble ha vist als tres membres de la tribu asseguts amb la parella d'ocupació, i se'ls miren extranyats

13.50: arriben els verds, i els prenen les dades (evidentment, els donen les dades de la personalitat falsa, no sigui cas), i els prenen les butlletes signades i les que no. Els tres membres de la tribu ploren, gemeguen, criden, somiquen i fins i tot amenacen i patalejen, pero ni cas, els hi prenen tot.

14.00: la tribu es troba amb el president i l'hi comuniquen l'accident. El president es vol llançar de cap al riu, però finalment recapacita i pensa que l'aigua estarà freda, i que allà sota no hi ha beguda cerimonial

14.15: els membres de la tribu es dispersen per anar a dinar, indignats i ferits en el més profund del seu cor.

16.00: després del cafè i la migdiada, la tribu es retroba, i en un atac de seny, sobretot afavorit per la conversa amb la gent de la Plataforma Dret a Decidir, decideix anar a comisaria a demanar siusplau que ens retornin el material confiscat, i que també els donin una copia de l'acta dels fets.

17.00: la tribu es troba davant de les portes de la caserna de les forces d'ocupació. Estan a punt d'entrar en territori hostil.

18.00: durant una hora, no ens han deixat apuntar res al diari. Hostils, hostils no són, ara, més vius que la fam, eh? Ens entreguen l'acta dels fets, i resulta que han afegit coses després de que natros haguessim signat. Perque..... qui els ha dit qui és el Membre Distant, eh? I el telefon de casa la pubilla, eh? D'on ho han tret tot això, eh? Jo no vull dir res..... però una mica més i ens diuen de quin color portem les calces.....

18.30: ens tornem a trobar els membres de la tribu, menys el Membre Distant, que es troba distanciat, i celebrem la nostra victoria amb beguda cerimonial, pq, malgrat tot, encara que ens hagin impedit dur a terme un acte democràtic, nosaltres, i tots els que com nosaltres van sortir al carrer a demanar signagtures pel dret a decidir dels catalans, avui, som una miqueta més forts. I som més. I cada dia serem més. Fins que siguem tots.

Visca l'Illa de la Independència quan decideix decidir!!!!
Visca els Països Catalans Lliures i Sobirans!!!!